dijous, 9 de juny de 2016

Melmelada amb productes de temporada

Actualment es poden trobar un gran nombre de fruites i verdures durant tot l'any. Però per què és important menjar els productes de temporada segons la zona on vivim? Quins beneficis ens aporten?

Actualmente se pueden encontrar un gran número de frutas y verduras durante todo el año. Pero ¿por qué es importante comer los productos de temporada según la zona donde vivimos? ¿Qué beneficios nos aportan?


Meló a l'hivern, castanyes a l'estiu i maduixes a la tardor,... això és normal? La globalització ens ha portat a aquesta situació. De vegades hi podem trobar alguns beneficis perquè... a qui no li ve de gust un grapadet de cireres al setembre o unes maduixes en ple hivern?
Però hem de saber que tot té unes conseqüències i que existeix una "lletra petita" que no llegim quan anem a comprar.
Primer de tot hem de pensar que si a la zona on vivim, la climatologia no és l'adequada per cultivar segons quines fruites o verdures, aquell producte haurà estat importat d'algun altre país, amb tota la despesa energètica que això comporta.
I el més important és que serà molt més saludable consumir productes de temporada,  ja que han crescut de manera natural sense necessitat d'utilitzar substàncies que n'acceleren el seu desenvolupament. Segurament també seran productes més frescos i que conservaran millor els seus nutrients. A part dels beneficis que tot això comporta a nivell de consum, comprant aliments de temporada afavorim a una agricultura més respectuosa i sostenible i a una cura pel medi ambient.


Melón en invierno, castañas en verano y fresas en otoño,... ¿esto es normal? La globalización nos ha llevado a esta situación. A veces podemos encontrar algunos beneficios porque... ¿a quién no le apetece un puñado de cerezas en septiembre o unas fresas en pleno invierno?
Pero debemos saber que todo tiene unas consecuencias y que existe una "letra pequeña" que no leemos cuando vamos a comprar.
Antes que nada debemos pensar que si en la zona donde vivimos, la climatología no es la adecuada para cultivar según qué frutas o verduras, aquel producto habrá sido importado de otro país, con todo el gasto energético que esto conlleva.
Y lo más importante es que será mucho más saludable consumir productos de temporada, ya que han crecido de manera natural sin necesidad de utilizar sustancias que aceleran su desarrollo. Seguramente serán productos más frescos y que conservarán mejor sus nutrientes. Aparte de los beneficios que todo esto conlleva a nivel de consumo, comprando alimentos de temporada favorecemos una agricultura más respetuosa y sostenible y un cuidado por el medioambiente.


Un dels aliments que ara està en el seu millor moment, tant de gust com de nutrients, són les maduixes. Per això vull compartir amb vosaltres una recepta per fer melmelada de maduixa. La majoria de melmelades que es poden trobar als supermercats tenen un tant per cent molt alt de sucre, a part que normalment és sucre refinat, aquesta conté tan sols una mica de sucre morè. Esteu preparats?

Uno de los alimentos que está en su mejor momento, tanto de sabor como de nutrientes, son las fresas. Por eso quiero compartir con vosotros una receta para hacer mermelada de fresa. La mayoría de mermeladas que se pueden encontrar en los supermercados tienen un porcentaje muy alto de azúcar, además de que normalmente es azúcar refinado, esta contiene tan solo un poco de azúcar moreno. ¿Estáis preparados?


Ingredients:
1kg de maduixes
250g de sucrè morè
El suc d'una llimona
1 cullerada petita de agar agar (per espessir)

Ingredientes:
1kg de fresas
250g de azúcar moreno
El jugo de un limón
1 cucharadita de agar-agar (para espesar)


Un cop tenim les maduixes ben netes, les tallarem a trossos i les deixarem a macerar mínim 2 horetes amb el sucre perquè la fruita comenci a treure el suc.

Una vez tenemos las fresas limpias, las cortamos en trozos y las dejaremos a macerar mínimo 2 horitas con el azúcar para que la fruta comience a sacar el jugo.


Les posarem en una olla juntament amb el suc de la llimona i farem que vagi bullint durant uns 30 minuts. Anirem remenant de tant en tant perquè no s'enganxi. Quan faltin uns 5 minuts hi afegirem l'agar agar.
Prèviament haurem esterilitzat pots de vidre. Per esterilitzar-los podeu bullir-los amb aigua uns 15 minuts i deixar-los assecar.

Las pondremos en una olla junto con el zumo del limón y haremos que vaya hirviendo durante unos 30 minutos. Iremos removiendo de vez en cuando para que no se pegue. Cuando falten unos 5 minutos añadiremos el agar agar.
Previamente habremos esterilizado botes de cristal. Para esterilizarlos podéis hervirlos con agua unos 15 minutos y dejarlos secar.


Per saber si ja està llesta la melmelada podeu agafar-ne una mica amb una culleradeta i deixar-la refredar, d'aquesta manera, podreu veure'n la consistència i podreu tastar-la per si us sembla que és prou dolça.
Aneu en compte quan ompliu els pots, procureu fer-ho a poc a poc per tal que no es rebentin. Primer podeu omplir-los una mica tots i després els acabeu d'omplir.
Amb aquesta quantitat de maduixes us sortiran uns 3-4 pots mitjanets de melmelada.
Espero que us agradi i si la proveu m'expliqueu com us ha anat! Bon profit!!

Para saber si ya está lista la mermelada podéis coger un poco con una cucharadita y dejarla enfriar, de esta forma, podréis ver la consistencia y podréis probarla por si os parece que es suficiente dulce.
Id con cuidado cuando rellenéis los botes, procurad hacerlo poco a poco para que no se rompan. Primero podéis rellenarlos un poco todos y después los termináis de llenar.
Con esta cantidad de fresas os saldrán unos 3-4 tarros medianos de mermelada.
Espero que os guste y si la probáis me contáis como os ha ido! Buen provecho!!

dissabte, 21 de maig de 2016

L'hort i els infants

Cuidar un hort ens dóna aliments saludables, de proximitat i de temporada però també ens ensenya que per aconseguir una cosa cal un esforç i un temps d'espera

Cuidar un huerto nos da alimentos saludables, de proximidad y de temporada pero también nos enseña que para conseguir algo hace falta un esfuerzo y un tiempo de espera

Fotografies: Núria Roca

De petita, amb la meva família, estiuejàvem en una casa enmig de camps i boscos. Em sentia la més feliç del món jugant amb els meus cosins en plena natura. Fèiem cabanes, corríem amb la bicicleta, ens gronxàvem en el gronxador que havia construït el nostre avi, anàvem al riu a pescar, ens enfilàvem a la pomera per menjar pomes acabades de collir,... I també tinc un gran record de l'hort de davant de casa. Hi collíem les verdures que menjaríem en breu. Recordo que el més divertit era l'època de collir patates que era com una festa on es reunia tothom. Anàvem al camp i un cop havia passat el tractor per aixecar la terra, tota la canalla anava darrera a recollir les patates. Quan volíem anar a pescar al riu, ens fabricàvem una canya i anàvem al femer de l'hort a agafar cucs. També recordo un dia qualsevol, anar al camp, arrencar una pastanaga i menjar-la tal qual. Crec que eren les pastanagues més bones del món.

De pequeña, con mi familia, veraneábamos en una casa rodeada de campos y bosques. Me sentía la más feliz del mundo jugando con mis primos en plena naturaleza. Hacíamos cabañas, corríamos con la bicicleta, jugábamos en el columpio que había construido nuestro abuelo, íbamos al río a pescar, trepábamos el manzano para comer manzanas,... Y también tengo un gran recuerdo del huerto de enfrente. Comíamos las verduras que recién habíamos recogido. Recuerdo que lo más divertido era la época de cosechar patatas que era como una fiesta donde se reunían todos. Íbamos al campo y una vez había pasado el tractor para levantar la tierra, todos los niños iban detrás a recoger las patatas. Cuando queríamos ir a pescar al río, nos fabricábamos una caña e íbamos al estercolero del huerto a coger gusanos. También recuerdo un día cualquiera, ir al campo, arrancar una zanahoria y comerla tal cual. Creo que eran las mejores zanahorias del mundo.




Suposo que tot això ha fet que, ara que sóc mare, vulgui que les meves filles puguin gaudir de tot el que aporta estar en contacte amb la terra. Per això des de fa poc més d'un any, tenim un petit hort que cuidem amb molta il·lusió i amor. Tenir un hort és fantàstic, però també representa molta feina, per això aquest any tenim la sort de compartir-lo amb una altra família i penso que, d'aquesta manera, és encara més enriquidor.

Supongo que todo esto ha hecho que, ahora que soy madre, quiera que mis hijas puedan disfrutar de todo lo que aporta estar en contacto con la tierra. Por eso desde hace poco más de un año, tenemos un pequeño huerto que cuidamos con mucha ilusión y amor. Tener un huerto es fantástico, pero también representa mucho trabajo, por eso este año tenemos la suerte de compartirlo con otra familia y pienso que, de este modo, es aún más enriquecedor.



Fa uns dies, en el meu últim post, us parlava del llibre Educar en el Asombro. Catherine L'Ecuyer deia això:
"Els nens estan acostumats a tenir-ho tot abans de desitjar-ho i sense esforç. De les úniques coses que els nens veuen passar en el seu desenvolupament natural - perquè és una de les poques coses, el procés del qual, no hem aconseguit accelerar - és l'embaràs".
Això em va fer pensar en el creixement de les plantes d'un hort.
En un hort hi ha un temps de preparació del terreny, la sembra de la llavor, la dedicació de regar i tenir cura de la planta i finalment, al cap d'un temps i si tot ha anat bé, la recompensa.
En un hort es necessita constància, esforç, perseverança i sobretot paciència.
Actualment tot és molt immediat i als nostres petits no els anirà malament una dosi de paciència i saber esperar.
Un altre aspecte a destacar és que no sempre obtenim el resultat desitjat. De vegades hem posat molta dedicació a aquella planta, però una gelada la fa malbé, venen uns cargols i s'ho mengen tot o una pedregada d'estiu ens destrossa mitja collita. A la vida no sempre és tot com nosaltres voldríem i de vegades hi ha imprevists que fan que haguem de canviar coses que no havíem tingut en compte. Això ens ajudarà a treballar la capacitat la resolució de problemes i la frustració.

Hace unos días, en mi último post, os hablaba del libro Educar en el Asombro. Catherine L'Ecuyer decía:
"Los niños están acostumbrados a tener todo antes de desearlo y sin esfuerzo. De las únicas cosas que los niños ven pasar en su desarrollo natural - porque es una de las pocas cosas, cuyo proceso, no hemos conseguido acelerar - es el embarazo ".
Esto me hizo pensar en el crecimiento de las plantas de un huerto.
En un huerto hay un tiempo de preparación del terreno, la siembra de la semilla, la dedicación de regar y cuidar la planta y finalmente, al cabo de un tiempo y si todo ha ido bien, la recompensa.
En un huerto se necesita constancia, esfuerzo, perseverancia y sobre todo paciencia.
Actualmente todo es muy inmediato y a nuestros pequeños no les irá mal una dosis de paciencia y saber esperar.
Otro aspecto a destacar es que no siempre obtenemos el resultado deseado. A veces hemos puesto mucha dedicación a esa planta, pero una helada la estropea, vienen unos caracoles y se la comen toda o una tormenta de verano nos destroza media cosecha. En la vida no siempre es todo como nosotros quisiéramos y a veces hay imprevistos que hacen que tengamos que cambiar cosas que no habíamos tenido en cuenta. Esto nos ayudará a trabajar la capacidad de resolución de problemas y la frustración.






M'agrada que les meves filles puguin plantar el que després menjaran, almenys que vegin que la fruita i la verdura no surt d'un prestatge del supermercat o de la nevera de casa. És una manera més d'adquirir coneixements i valors.
No cal tenir un gran terreny, simplement amb un raconet al pati o potser amb uns tests al balcó ja aconseguirem apropar les criatures a aquest nou món per poder tornar als orígen i a allò que és essencial i veritable.

Me gusta que mis hijas puedan plantar lo que luego comerán, al menos que vean que la fruta y la verdura no sale de un estante del supermercado o de la nevera de casa. Es una manera más de adquirir conocimientos y valores.
No es necesario tener un gran terreno, simplemente con un rinconcito en el patio o quizás con unas macetas en el balcón ya conseguiremos acercar las criaturas a este nuevo mundo para poder volver a los orígenes y a lo que es esencial y verdadero.




dijous, 31 de març de 2016

Slow education

Per què el meu fill s'avorreix sempre? Per què ja no s'il·lusiona per res? Per què ni tan sols ha jugat amb els regals del seu aniversari? Per què es distreu tan fàcilment?

¿Por qué mi hijo se aburre siempre? ¿Por qué ya no se ilusiona por nada? ¿Por qué ni siquiera ha jugado con los regalos de su cumpleaños? ¿Por qué se distrae tan fácilmente?


Fa unes setmanes vam tenir el plaer d'assistir a un taller de ioga a la Masia la Garriga, i ja que estàvem allà vam aprofitar per fer-hi nit i així poder gaudir del lloc, del menjar, de l'entorn, de les encantadores persones que ho porten i sobretot de la tranquil·litat. Realment crec que a la Garriga el temps va més a poc a poc. Es respira calma i s'encomanen unes ganes de fer les coses ben fetes, de voler viure la vida amb menys presses, amb menys nervis, amb menys maldecaps,... simplement amb menys.

Hace unas semanas tuvimos el placer de asistir a un taller de yoga en la Masía La Garriga, y ya que estábamos allí aprovechamos para passar la noche y así poder disfrutar del lugar, de la comida, del entorno, de las encantadoras personas que lo llevan y sobre todo de la tranquilidad. Realmente creo que en la Garriga el tiempo va más despacio. Se respira calma y se contagian unas ganas de hacer las cosas bien, de querer vivir la vida con menos prisas, con menos nervios, con menos preocupaciones,... simplemente con menos.

Masia la Garriga de Castelladral


Més fotos de la Masia a Instagram


Per acabar d'arrodonir l'estada, feia uns dies que la Núria de la Garriga m'havia deixat el llibre "Educar en el asombro" de Catherine L'Ecuyer. I quin millor lloc per començar a llegir-lo! De seguida em vaig quedar atrapada en la lectura.

Para completar la estancia, hacía unos días que Núria de la Garriga me había dejado el libro "Educar en el asombro" de Catherine L'Ecuyer. Y qué mejor lugar para empezar a leerlo! Enseguida me quedé atrapada en la lectura.


L'Ecuyer explica la necessitat que tenen les criatures de jugar lliurement, a la natura, sense jocs dirigits, sense pantalletes, sense agendes plenes d'activitats. De vegades ens entestem a inscriure els nostres fills a activitats extraescolars perquè aprenguin a fer de tot, a comprar-los joguines que moltes vegades ni tan sols fan servir,... però el què realment necessita un nen o una nena és quedar-se embadalit mirant com es mou un cargol, jugar amb pals i pedres, xafar bassals quan plou, enfilar-se als arbres, imaginar-se que un tronc és el seu gosset, mirar les estrelles, comptar les formigues i rodolar per l'herba d'un prat. Imaginar i crear del no res, seguint els seus instints.

L'Ecuyer explica la necesidad que tienen las criaturas de jugar libremente, en la naturaleza, sin juegos dirigidos, sin pantallitas, sin agendas llenas de actividades. A veces nos empeñamos en inscribir a nuestros hijos a actividades extraescolares para que aprendan a hacer de todo, a comprarlos juguetes que muchas veces ni siquiera usan,... pero lo que realmente necesita un niño o una niña es quedarse embobado mirando cómo se mueve un caracol, jugar con palos y piedras, pisar charcos cuando llueve, trepar a los árboles, imaginarse que un tronco es su perrito, mirar las estrellas, contar las hormigas y rodar por la hierba de un prado. Imaginar y crear de la nada, siguiendo sus instintos.





Catherine l'Ecuyer diu en el seu llibre:
"El temps de joc sense gaires estructures és fonamental perquè el nen desenvolupi la capacitat de resolució de problemes, per fomentar la creativitat i per desenvolupar la seva capacitat de mantenir l'atenció".


Catherine L'Ecuyer dice en su libro:
"El tiempo de juego sin muchas estructuras es fundamental para que el niño desarrolle la capacidad de resolución de problemas, para fomentar la creatividad y para desarrollar su capacidad de mantener la atención".


El ritme frenètic de la nostra societat se'ns emporta i ens sembla que si el nostre fill o filla no sap nedar, no té un bon nivell d'anglès i no és un crack de la música es quedarà enrere. "Els nens necessiten més que mai ser persones creatives, enginyoses i capaces d'adaptar-se als canvis" (L'Ecuyer).

El ritmo frenético de nuestra sociedad nos arrastra y nos parece que si nuestro hijo o hija no sabe nadar, no tiene un buen nivel de inglés y no és un crack en música se quedará atrás. "Los niños necesitan más que nunca ser personas creativas, ingeniosas y capaces de adaptarse a los cambios" (L'Ecuyer).



Actualment sotmetem a les criatures a una sobrestimulació constant i diària. A casa veuen hores de televisió o altres pantalles, si s'han d'esperar en algun lloc els pares els deixen el mòbil perquè no s'avorreixin, quan surten de l'escola enlloc d'anar a jugar lliurement van a algun extraescolar dirigit.

Actualmente sometemos a las criaturas a una sobrestimulación constante y diária. En casa ven horas de televisión u otras pantallas, si se tienen que esperar en algún lugar los padres les dejan el móvil para que no se aburran, cuando salen de la escuela en lugar de ir a jugar libremente van a algún extraescolar dirigido .



Degut a tot això, els hi estem creant una dependència a l'estímul i aquest haurà de ser cada vegada més intens per mantenir el mateix grau de motivació. Com que això no és sostenible, esdevindran criatures que els costarà mantenir l'atenció, de seguida s'avorriran si no se'ls estimula, cada vegada s'il·lusionaran menys per les coses i mica en mica aniran reduint la seva imaginació i creativitat.

Como consecuencia, les estamos creando una dependencia al estímulo y este tendrá que ser cada vez más intenso para mantener el mismo grado de motivación. Como esto no es sostenible, se convertirán en criaturas que les costará mantener la atención, enseguida se aburrirán si no se les estimula, cada vez se ilusionarán menos por las cosas y poco a poco irán reduciendo su imaginación y creatividad.


Deixem que els nostres fills i filles visquin les etapes al seu ritme, que descobreixin les coses per sí sols i que es coneguin a sí mateixos. 
I vosaltres, pares i mares, us recomano de tot cor el llibre "Educar en el asombro" . Encara que jo us n'hagi explicat quatre cosetes, l'heu de llegir i quedar-vos "asombrados" (meravellats) com jo.
Bona lectura!

Dejemos que nuestros hijos vivan las etapas a su ritmo, que descubran las cosas por sí solos y que se conozcan a sí mismos.

Y a vosotros, padres y madres, os aconsejo de todo corazón que leéis el libro "Educar en el asombro". Aunque yo os haya explicado cuatro cositas, tenéis que leerlo y quedaros "asombrados" como yo.
Feliz lectura!



Més fotografíes a Instagram little_seastar

divendres, 11 de març de 2016

Els regals fets amb amor


Torno a ser aquí! Porto forces dies sense publicar res, però no per falta d'idees perquè el meu cap tot el dia pensa...
Avui us vull ensenyar un regal molt especial que em van fer aquest cap de setmana. Ja és el tercer any que amb la colleta de mares que ens vam conèixer al postpart de la Mar, fem un amic invisible handmade. I mireu què em va tocar a mi! La Maria va cuidar fins a l'últim detall...
Mireu quina bosseta preciosa amb sobrets de te.

Ya estoy aquí otra vez! Llevo bastantes días sin publicar nada, pero no por falta de ideas ya que mi cabeza esta pensando todo el dia...
Hoy os quiero enseñar un regalo muy especial que me hicieron este fin de semana. Ya es el tercer año que con el grupito de madres que nos conocimos en el postparto de Mar, hacemos un amigo invisible handmade. Y mirad qué me tocó a mí! María cuidó hasta el último detalle ...
Mirad qué bolsita preciosa con sobrecitos de té.


El te és Rooibos, que ella ja sap que m'agrada molt...
Les bossetes de Rooibos les va fer ella! Segons la quantitat, a l'extrem hi va posar tants trossets de tela com per persones és... quines idees més xules, no?

El té es Rooibos, que ella ya sabe que me gusta mucho ...
Las bolsitas de Rooibos las hizo ella! Según la cantidad, en el extremo puso tantos trocitos de tela como para personas es... qué ideas más chulas, no?


També aquestes estovalles taaaant maques... n'estic enamorada!
Amb el doble repunt i pintades per ella.

También este mantel taaaan bonito ... estoy enamorada de él!
Con el doble pespunte y pintado por ella.


I tot junt amb aquesta caixa de fusta pintada.

Y todo junto en esta caja de madera pintada.


I evidentment el regal estava embolicat ben bonic...

Y evidentemente el regalo estaba envuelto super bonito...


Cada any ens porta feina pensar i preparar el regal que farem, cal dedicar-hi temps que de vegades no tenim, però quan arriba el dia i veiem tot el que hem fet amb les nostres manetes fa que sigui un moment molt especial. Som unes maretes que sabem com cuidar la nostra amistat, i és que ens vam conèixer quan vam començar la gran aventura de ser mares, n'hem après juntes i això no ho podrem oblidar mai!

Cada año nos da trabajo pensar y preparar el regalo que haremos, hay que dedicar tiempo que a veces no tenemos, pero cuando llega el día y vemos todo lo que hemos hecho con nuestras manitas hace que sea un momento muy especial. Somos unas mamás que sabemos cómo cuidar nuestra amistad, y es que nos conocimos cuando empezamos la gran aventura de ser madres, hemos aprendido juntas y esto no lo olvidaremos jamás!